Els Àngels és el santuari del nord de les Gavarres per antonomàsia. Els seus orígens es remunten a l’any 1409 quan el rector de Sant Martí Vell, amb el permís del bisbe de Girona, va concedir la llicència a uns particulars per construir una ermita dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, i acabada pels volts de 1420.
A partir de 1683, la Confraria de la Mare de Déu dels Àngels va emprendre l’ampliació de la capella primitiva i la construcció d’una hostatgeria per als pelegrins. Al segle XVIII, malgrat la pèrdua de la imatge primitiva en un saqueig de la Guerra de Successió, es van seguir fent ampliacions al temple, que va passar a tenir quatre capelles laterals, dedicades al Sant Drap, als quatre Sants Màrtirs, a la Mare de Déu del Roser i al Sant Crist; un retaule de fusta daurada a l’altar major i es va refer el cambril, on a partir de 1772 destacava una nova imatge de la Mare de Déu de riques vestimentes, demostrant la importància del santuari.
L’any 1809, durant el setge de Girona de la Guerra del Francès, el santuari va ser incendiat pels francesos. Un cop acabada la guerra el 1814, es restaura provisionalment el temple reorientant la capella en la direcció nord-sud actual, s’aixeca un nou cambril i s’amplia l’hostatgeria. Un segle més tard, el 1914, es va promoure un pelegrinatge multitudinari per restaurar definitivament el santuari, i el 1916 s’inaugura el nou retaule.
L’estiu de 1936 el santuari pateix l’últim atac, on es destrueix la imatge de la verge, i esdevé un centre de recuperació de ferits de la Guerra Civil. Després del conflicte, torna a créixer l’afluència de devots. El 1943 l’escultor barceloní Josep Espelta va enllestir l’actual imatge de la Mare de Déu, pagada per recapte popular, i ornamentada amb ceptre i corones de plata treballades per l’orfebre barceloní Selva. També es van millorar l’hostatgeria, instal·lant cel·les al pis superior i, els edificis i els entorns del santuari, que s’omplen de pelegrins cada 2 d’agost, diada de la Mare de Déu dels Àngels. D’altra banda, es diu que a l’antiguitat havia estat un indret de culte de la deessa de la fertilitat de la natura o gran mare Cíbele, donant nom a Madremanya, mater magna en llatí. La documentació trobada des de 1391, però, no indica que hi hagués cap edificació al puig Alt o pel camí ral tradicional de Girona a Monells.
En clau de llegenda, la capella commemora la descoberta d’una imatge romànica de la Mare de Déu, tallada en fusta amb un àngel a cada costat, quan uns pagesos del lloc varen acudir-hi en observar una gran lluminària que sortia del puig Alt.
Com a curiositat, el 8 d’agost de 1958 hi va tenir lloc el casament més famós celebrat als Àngels, entre Gala Éluard i Salvador Dalí.